Feia molt de temps que no escrivia en aquest blog. El temps, o més aviat, la manca d'ell, me'l va fer abandonar. Ara doncs, re-emprenc la seva activitat, i ho faig, amb una declaració d'intencions.
Que podeu esperar trobar aquí? O millor dit, que no hi trobareu?
Primer, penso que blogs amb informació sobre novetats del món d'Apple i d'informàtica en general ja n'hi ha prous. Si que és cert que en català no tants però també n'hi ha. A més, no tinc el temps, ni la infraestructura suficient per a dedicar-me a radiar tots els rumors que van sorgint al voltant dels gadgets del mercat. Ja hi ha molts d'altres que s'hi dediquen amb professionalitat. Jo no m'hi dedico a temps complet, per tant m'he de quedar en el costat amateur.
Aleshores que hi ficaré? Doncs, totes aquelles experiències personals que cregui que poden ser d'interès per als aficionats com jo, respecte al món de la informàtica, no necessàriament de l'esfera d'Apple. Tot i que la base del blog si que és Apple, no em considero un fanboy. He optat pels gadgets d'aquesta empresa perquè considero que sobresurten en qualitat, però tant en la feina com a casa, estic immers en un ecosistema on conviuen Apple, Linux i Windows (aquest gairebé ja no). A més, no em caso amb ningú. Considero que cada eina és més adequada per a segons quines coses. Per exemple, considero perfecte Linux per a un servidor, però a un entorn gràfic afloren els seus punts febles. A la feina si que treballo amb Linux, adequat en entorns de programació, però a casa, en un entorn més multimèdia si t'ho pots permetre, millor un OSX.
Per a situar-nos, a casa, fa uns anys tenia Windows. Vaig fer intents per passar-me a Linux, però cada cop que actualitzava la tarja de video, o hi havia algun canvi traumàtic, em duia molta feina. I sempre era la mateixa: reinstal·lar-ho tot. El Windows tenia les seves coses, el Linux tenia les seves també. Així que vaig anar donant tombs durant un temps, entre distribucions de Linux i Windows. Fins que vaig comprar un Mac Mini. El Mac OSX per mi, té els avantatges d'un Linux amb una interfície gràfica per sobre de qualitat. Tot i que hi ha algunes petites coses que no m'agraden (una d'elles n'és el preu), per ara, és el sistema més estable que he tingut i que no em provoca temptacions de reinstal·lar-lo o provar alguna distribució de Linux cada dos per tres. Potser m'hi he acostumat. Potser em faig gran. No ho sé. Però aquesta és la situació.
Un altre tema important per a mi és la gestió i reproducció de material audiovisual. Per tant és lògic pensar que bona part dels temes que tractaré en aquest blog tindran a veure amb aquest aspecte. En aquest sentit, desprès de molts anys barallant-me amb tota mena de media centers i software de reproducció de video, si no hi ha cap daltabaix ni cap sorpresa, és l'XBMC el meu software preferit. És el més versàtil, complet i transversal als diferents sistemes. Algun dia entraré en el tema aquest.
Per acabar de fer el cercle anem al tema dels mòbils, o més aviat hauria d'haver començat per aquí. Doncs per culpa de l'iPhone vaig introduir-me en el món Apple. I és que aquests paios ho tenen molt ben muntat. Si tens un iPhone i vols una integració completa amb el teu PC, és millor que tinguis un Mac. No és indispensable però és preferible. Per exemple, l'iTunes no gestiona les fotos que has fet al telèfon. Necessites l'aplicació iPhoto, que, oh sorpresa, només està per OSX. Si que pots agafar-les igualment des de Windows o Linux, com si d'una memòria USB es tractés. Són petits avantatges o inconvenients que té completar l'ecosistema Apple.
I l'altre és l'iPad, i en el meu cas és l'iPad Mini. Igual que amb l'iPhone, vaig caure en l'iPad, ja en la seva primera versió, perquè Apple va ser qui ho va treure primer i perquè sempre havia volgut un aparell així, que fa anys només podíem veure en sèries de ciència ficció. Si hagués estat Samsung potser ara tindria un Galaxy però no és el cas.
Així doncs, aquest és el panorama, que ja detallaré més endavant si s'escau (o no). Us he fotut una mica un rotllo però crec que també és un indicatiu del caire que pot prendre aquest blog. Benvinguts a aquesta nova etapa. Fins al proper post.
Un altre tema important per a mi és la gestió i reproducció de material audiovisual. Per tant és lògic pensar que bona part dels temes que tractaré en aquest blog tindran a veure amb aquest aspecte. En aquest sentit, desprès de molts anys barallant-me amb tota mena de media centers i software de reproducció de video, si no hi ha cap daltabaix ni cap sorpresa, és l'XBMC el meu software preferit. És el més versàtil, complet i transversal als diferents sistemes. Algun dia entraré en el tema aquest.
Per acabar de fer el cercle anem al tema dels mòbils, o més aviat hauria d'haver començat per aquí. Doncs per culpa de l'iPhone vaig introduir-me en el món Apple. I és que aquests paios ho tenen molt ben muntat. Si tens un iPhone i vols una integració completa amb el teu PC, és millor que tinguis un Mac. No és indispensable però és preferible. Per exemple, l'iTunes no gestiona les fotos que has fet al telèfon. Necessites l'aplicació iPhoto, que, oh sorpresa, només està per OSX. Si que pots agafar-les igualment des de Windows o Linux, com si d'una memòria USB es tractés. Són petits avantatges o inconvenients que té completar l'ecosistema Apple.
I l'altre és l'iPad, i en el meu cas és l'iPad Mini. Igual que amb l'iPhone, vaig caure en l'iPad, ja en la seva primera versió, perquè Apple va ser qui ho va treure primer i perquè sempre havia volgut un aparell així, que fa anys només podíem veure en sèries de ciència ficció. Si hagués estat Samsung potser ara tindria un Galaxy però no és el cas.
Així doncs, aquest és el panorama, que ja detallaré més endavant si s'escau (o no). Us he fotut una mica un rotllo però crec que també és un indicatiu del caire que pot prendre aquest blog. Benvinguts a aquesta nova etapa. Fins al proper post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada